Temps de castanyes tradicions nostres

Temps de castanyes tradicions nostres. Cada primer de novembre, coincidint amb el dia de Tots Sants, se celebra a Catalunya la Castanyada, una festa popular amb més de tres segles de tradició on les castanyes, els panellets, els moniatos i el moscatell prenen tot el protagonisme. Aquesta festivitat a Merca Jardí ens agrada molt ja que és temps on comencen a caure les primeres fulles dels arbres i fins que arriba el Nadal és habitual trobar paradetes de castanyes i moniatos als carrers que marquen l’entrada de la tardor.

L’origen de la Castanyada  hi ha una llegenda darrere de cada tradició. Si ja coneixem l’origen de Halloween, si parlem de la Castanyada una de les teories explica que, abans que es comencés a celebrar Tots Sants, les famílies es reunien al voltant del foc per vetllar els difunts i on el costum és visitar les sepultures  per recordar els éssers estimats que ja no son amb nosaltres.

Una altra llegenda explica que durant la nit del 31 d’octubre a l’1 de novembre els campaners no deixaven de repicar les campanes perquè totes les famílies recordessin que havien de resar per l’ànima dels seus éssers estimats difunts. Quan descansaven, recuperaven forces menjant el que la ciutadania els portava, que normalment eren castanyes, els primers fruits de la tardor.

Si hi ha alguna protagonista indiscutible d’aquesta festivitat és la Castanyera, una figura tradicional representada per una vella vestida amb una faldilla llarga i un mocador als cabells, que torra castanyes davant d’una brasa per vendre-les en paperines de paper de diari.

Avui en dia, el costum de vendre castanyes als carrers segueix vigent i és un clar símbol d’aquesta estació.

Ja ho diu la dita: «Per Tots Sants, castanyes i panellets». I és que aquests són un dels dolços més populars de Catalunya arreu fets amb massa d’ametlla i moniato.

La veritat és que la recepta tradicional cada cop es modernitza més i podem trobar panellets de tots els gustos, però els més populars són els de coco, xocolata i ametlla. Tot i que no se sap exactament la història que explica la seva tradició, una de les teories més populars és que es menjaven mentre es vetllava els morts perquè proporcionaven energia i trigaven diversos dies a fer-se malbé.