Tardor canvi de color les fulles

Tardor canvi de color les fulles . Encara manquen alguns dies per tal de gaudir plenament de tota la gamma de colors pròpia de la tardor als nostres boscos. El canvi de tonalitat de les fulles és el resultat d’un procés complex.

En latituds mitjanes, on hi predominen els arbres de fulla caduca, la caiguda de les fulles és una adaptació no tant a la sequera, com passa als tròpics, sinó a l’existència d’un període relativament fred. La caiguda els serveix per estalviar energia durant l’estació freda – mancada de prou hores de llum per poder produir-, i també per evitar els danys letals causats per les glaçades.

La retirada de la clorofil·la de les fulles fa aflorar pigments que quedaven amagats, els responsables dels colors de tardor

Els arbres de fulla caduca no mostren els primers símptomes de canvi de color a Barcelona fins a finals d’octubre, o principis de novembre. Un dels motius n’és el clima suau del litoral, mancat de valors típicament tardorencs pel que fa al termòmetre durant les primeres setmanes de la tardor astronòmica. El fred, però, no n’és l’únic responsable.

Quins són els mecanismes que activen el canvi de tonalitat de les fulles?

El canvi de color de les fulles és l’efecte visual d’un conjunt de processos fisiològics complexos que es produeixen a l’interior dels arbres. Es tracta d’un procés molt controlat per les plantes, que s’inicia amb la disminució de les hores de llum -el fotoperíode- i  el descens de les temperatures.

El fred fa que el canvi de color s’iniciï primer a zones fredes com els Pirineus, o les parts altes del Montseny, i que arribi unes setmanes més tard al fons de les valls i, finalment, a prop del  litoral.

Per què veiem fulles de diferent color a la tardor?

La disminució de la llum i el fred envien uns senyals a la planta que generen uns canvis hormonals que s’encarreguen, primerament, d‘aturar la producció de la clorofil·la, el pigment que dona el color verd als arbres.

En aturar-se la producció, la clorofil·la es comença a degradar, i això permet que vagin apareixent d’altres pigments, fins llavors amagats, però que totes les plantes ja tenen. Aquests pigments són els responsables dels colors de la tardor.

Concretament, els carotens són els responsables dels colors ataronjats, la xantofil·la dels colors groguencs, i els antocians dels vermells o porpres.

La caiguda de la fulla: la darrera etapa

El procés de caiguda de la fulla finalitza “quan una capa de cèl·lules, que hi ha entre el pecíol de la fulla i la branqueta que la subjecta, pateix un seguit de canvis -creix, s’infla- que permet que la fulla acabi caient de forma controlada i sense deixar cap ferida oberta que faciliti l’entrada de bacteris o fongs”.

Així doncs, quan les connexions entre la fulla i la branca queden del tot aturades, la fulla mor i acaba caient per gravetat o bé a causa del vent.